Els amics del bon cinema a casa hem anat comprovant com, als comerços del ram, el flamant DVD s'imposa gradualment sobre el vídeo. Els avantatges del nou artefacte són incontestables: major durada i qualitat d'imatge, i també molta més capacitat d'informació. De fet, en cada DVD que comprem hi cap molt més que una pel·lícula. Per exemple, doblatges i subtítols en diversos idiomes.
Els càndids de costum s'havien il·lusionat pensant que, gràcies a aquestes vastes possibilitats, podrien sentir els seus films preferits també en la nostra llengua. Doncs no. De moment la nostra llengua està exclosa de les opcions possibles, almenys en la majoria dels DVD comercialitzats a l'Estat espanyol. Es veu que és massa car. Però no solament la nostra llengua en queda fora. Avui mateix he vist una edició d'El timbal de llauna de Volker Schlöndorff, comercialitzada per Filmax, que ens ofereix només dues opcions lingüístiques: l'anglès i el castellà. Aquesta, pel que es veu, és l'alternativa a la modernitat. El timbal era una coproducció francoalemanya, basada en un text del Nobel Günter Grass i interpretada per grans actors(és a dir, gent que sap pronunciar la ira, la tendresa i l'estupor). L'any 1980 es va estrenar entre nosaltres en versió original alemanya amb subtítols. Eren els bons temps de la cinefília. Ara, gràcies a les meravelles de la tecnología, no podem escoltar una obra mestra ni en la seua llengua ni en la nostra. El futur ja és ací.
Enric Sòria, adaptat d'un text aparegut en premsa el dia 4 de febrer del 2002
